Avui en dia, moltes dones, homes i nens en tot el món no compten per a res
.Avui en dia, moltes dones, homes i nens en tot el món no compten per a res
"El desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie (...). S’ha proclamat, com l’aspiració més elevada de l’home, l’adveniment d’un món en que els éssers humans, alliberats de la por i de la misèria, gaudeixin de la llibertat de paraula i de la llibertat de creences. Tots els éssers humans (...) han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres".
El 17 d’octubre de 1987, responent a la crida d’en Joseph
Wresinski, defensors dels drets humans de tot el món,
marcats i indignats per la misèria, es reuneixen a París per a:
rendir homenatge a les víctimes de la fam, de la ignorància
i de la violència,
afirmar la seva convicció de que la misèria no és fatal,
proclamar la seva solidaritat amb els que lluiten en tot
el món per a destruir-la.
El 22 de desembre de 1992,conscients de la prioritat
d’eliminar la pobresa extrema,les Nacions Unides declaren
el 17 d’octubre com el "Dia Internacional per a la
Eradicació de la Pobresa"."Quan no tens res, deixen de considerar-te com a un ésser
humà. No comptes per a ningú".
Molts éssers humans es veuen confrontats cada dia a
situacions intolerables: "La fam, la ignorància i tota
la violència, ja no ho suporto més!".
I tantíssimes persones resten callades amb la seva
indignació: "Per a què serveix parlar? Qui té en
compte el que jo penso?"
Molts ciutadans volen que s’acabi la llei del més fort, la discriminació y la indiferència que provoquen la misèria. És una plaga que s’estén per tots els països i que mina la pau entre ells i dins de cada societat. La lluita contra la misèria només pot tenir efectes perdurables si es basa en l’experiència, el pensament i la participació dels que la pateixen cada dia: nens sense futur, joves abocats a la inactivitat o a treballs que no donen més que per a sobreviure, dones i homes que pateixen infinitat d’humiliacions, famílies delmades per la fam, l’angoixa, fugint per por, condemnades al vagareig. El respecte de la dignitat de tothom necessita el suport de ciutadans de tots els orígens socials, conviccions polítiques, filosòfiques i religioses; que rebutgin cada dia la més greu de les injustícies.
« "Allí on hi ha homes condemnats a viure en la misèria, els drets humans són violats, unir-se per fer-los respectar és un deure sagrat"»
Cada 17 d’octubre, aquestes paraules inspiren nombroses trobades per la pau i actes de solidaritat, que animen les persones que viuen en situació d’exclusió i de misèria a participar. Aquesta jornada (re)dóna coratge als que viuen l’insuportable, per a continuar a rebutjar la misèria i no donar-se per vençuts. Es mobilitzen persones de tots els orígens i professions per a reconstruir les nostres democràcies i la nostra forma de pensar, actuar i conviure amb aquells que fins ara hi han estat exclosos.
